III Premi Espiral d'edublogs 2009: resultats

El bloc continua sent el suport educatiu més utilitzat en la web 2.0 mentre s'incrementen els treballs amb wikis, moodles, joomlas i s'introdueix la xarxa social com a eina d'expressió col·lectiva també a l'àmbit acadèmic. Per això, entre el nombre creixent de premis que es concedeixen als blocs de diferent temàtica, hem de destacar novament el Premi Espiral, de caràcter estatal i referit a l'àmbit educatiu de totes les matèries del currículum, des de la Primària a la Universitat passant per l'educació de persones adultes.

Aquest premi ha esdevingut en la seua tercera convocatòria un mostrador dels millors aprofitaments didàctics que el bloc forneix a l'ensenyament. L'Associació Espiral, Educació i Tecnologia, promotora del premi, vol reconéixer el treball del professorat en la xarxa que n'ha sabut demostrar la utilitat pedagògica. Així mateix, pretén servir de motivació d'un corrent educatiu dins de la blocosfera que ajude a la generalització de l'ús de les TIC a l'aula.

Entre les diverses categories premiades ressaltem la primera: 'Blocs de professors i professores,' de caràcter individual amb contingut educatiu. Ho fem perquè explica clarament les quatre columnes sobre les quals “s'ha d'assentar” aquesta mena de blocs que possiblement siga la més practicada entre nosaltres:

*Conté reflexions sobre l'aula i l'educació en general
*Ofereix recursos per a altres professors
*Elabora materials didàctics
*Té un contingut marcadament educatiu

36 blocs han sigut premiats, dels quals hi ha 9 en català. D'aquests, en trobem dos dirigits a l'ensenyament de les llengües clàssiques; dos a la formació d'adults (en català bàsic i en TIC); dos en la categoria d'assessorament, formació i associacions; dos blocs més de centre educatiu, i un blog de biologia i geologia. Convé fer una passejada pels altres blocs dedicats a l'ensenyament de la llengua, entre les nombroses bitàcoles presentades, per la quantitat d'activitats, recursos, materials i experiències relatades. Ara podem aprendre més de la generositat d'aquests col·legues que ens mostren, any rere any, la seua tasca en benefici de tota la comunitat educativa.

Llegim amb els fills, amb les pantalles?

Prenc el títol de la conferència tan interessant que dilluns passat féu Gonçal López-Pampló en el marc de la Fira del Llibre de València, de la qual seleccione alguna idea per a la reflexió.

Es diu que les pantalles allunyen els xiquets i les xiquetes de la lectura i és més aviat el contrari. La lectura, com a acte de descodificació i de coneixement no es pot restringir avui a la lletra impresa: mòbils i ordinadors amb internet pel mig ens endinsen en l'estructura hipertextual i multimèdia de la informació, on la lectura multimèdia es fa cada vegada més freqüent i necessària, d'ací que s'haja de promoure la competència digital, no tan sols de l'alumnat, sinó també dels pares i les mares. Aquests controlen només visualment l'accés a Internet dels fills i aquest acte es realitza quasi sempre a l'àmbit estrictament privat de l'adolescent. La clau rauria a compartir amb els mateixos fills l'interés per l'ús d'internet: tenir, per exemple, un ordinador comú a la sala d'estar des d'on intercanviar experiències tècniques i buscar continguts acadèmics o lúdics. L'oci actiu a casa pot contribuir al foment de la lectura i de les capacitats que s'hi associen.

El llibre objecte ja no és l'únic centre efectiu de la cultura, malgrat la seua permanència real, prestigiosa i amb futur assegurat. L'alfabetització al segle XXI implicarà la capacitat de descodificar la informació rellevant i contrastada dins una societat “mediada” per les noves tecnologies. I els pares, al costat del professorat, han de pensar que Internet no fa malbé les relacions amb la família o els amics sinó que les reforça. Internet no distorsiona les relacions sinó que les fomenta : les xarxes socials en són un bon exemple. Tampoc no és excloent ni substitueix les relacions socials directes (la cita al carrer, la tertúlia al bar... ), ni la lectura de plaer o literària.

Quan llig o sent a companys l'afirmació que no entren en el món aclaparador de les xarxes socials també els entenc. La seua manera de socialitzar-se, anterior a la web 2.0, és prou satisfàctoria per al seu mode de vida i els seus interessos. Tanmateix, seria desitjable que feren un major esforç de comprensió envers els adolescents (i els adults) que des de la intimitat de la casa, entren en contacte amb xats, fòrums, blocs, notes “al mur” de Facebook, etc. amb antics o nous amics que ens amplien el coneixement del món. Els pares i els mestres no poden donar l'esquena a les noves maneres de relació social que s'estenen des d'internet. Convé, a més, que les aprofiten en els papers que els corresponen.

Bibliografia:
Monsoriu, Mar (2009). Manual de redes sociales en Internet. Aprende a usar Tuenti, Facebook, Fotolog, MySpace, etc. ¡mejor que tus hijos!, Madrid, Creaciones Copyright.

Aplicacions educatives de les xarxes socials (I)

De nou per ací després d'un mes i mig en què no he parat d'impartir cursos i de treballar amb l'alumnat amb wikis i xarxes socials. Lamente la desatenció d'aquest espai i la "sequera" -com en diu Queti- patida al bloc. Les properes entrades em centraré a comentar les meues darreres experiències al respecte, bastant gratificants, per cert.

Arran de la xarrada de febrer amb Toni Navarro sobre les possibilitats de les xarxes socials en l'ensenyament amb les TIC, i la seua obertura de l'espai Animació Lectora, vaig reflexionar sobre el profit d'obrir-ne una per als 45 alumnes de 4t ESO que tinc enguany. M'he passat un muntó d'hores traduint la interfície de NING al català (versió valenciana) que aviat posaré a l'abast de tothom. Facebook ja està traduït -en col·laboració, i per més d'un miler de persones-, però té una finalitat distinta, com sabeu els qui el coneixeu. Ning m'ha seduït, no sols per l'ús fantàstic que li dóna la plataforma Internet en el aula, -que va complir un any recentment-, sinó per les diverses possibilitats de control i seguretat que presenta, a més que s'elimina la publicitat si la finalitat de la xarxa és educativa. La interacció que forneix Ning és completa: xat (col·lectiu i privat), fòrums, blocs, grups de discussió que generen temes, pàgines individuals, inserció de fotos, vídeos, àudio, aplicacions, etc. fins a 10 Gb, a més de notes i creació d'esdeveniments. "De gom a gom" és la xarxa educativa experimental que he obert fa dues setmanes després d'elaborar un decàleg de conducta o "netiqueta" amb la finalitat que s'expressen en valencià correcte, hàbit inusual en una xarxa lliure com aquelles on participen molts alumnes: fotolog i tuenti (on s'accedeix per invitació només). L'èxit de participació, de moment, és aclaparador. Imagineu-vos l'alumnat castellanoparlant creant motu proprio els seus blocs i fòrums de discussió, i damunt enganxats a participar-hi i a usar el valencià espontàniament -per un miserable mig punt de nota de l'avaluació sobre cinc escrits mínims a la xarxa.

Per què Ning? La presentació que incruste ací baix pot donar-vos una idea del motiu de l'elecció. En les properes entrades relataré alguna valoració i conseqüència més d'aquest experiment. De moment podeu revisar-lo vosaltres durant aquesta setmana en què que restarà oberta la plataforma. Més tard la tornarem a la seua privadesa més íntima.

Aplicaciones Educativas De Las Redes Sociales

View more presentations from Juan josé De haro.

Ecos d'un dissabte blocaire

El passat dissabte dia 7 no era la primera vegada que un grup de blocaires valencians del món educatiu es reunien per a xarrar sobre les seues experiències amb les TIC o coordinar-se per traçar algun projecte en comú, però sí que ho ha estat per als professors que ensenyem valencià als instituts i que estem treballant fa temps amb els blocs d'aula, de llengua i literatura, de comentari de textos... i la trobada, en el marc del V Encontre Carles Salvador, ha esdevingut ja una propera necessitat que hauria de consolidar-se amb la creació d'aplecs anuals, si més no.

Laura Borràs va obrir foc subratllant la necessitat d'ensenyar “fent ús de la virtualitat” davant la “infoxicació”, terme que combina la informació i la intoxicació que deriven de la gestió i digestió de l'allau informatiu dels temps actuals. Cada dia apareixen nous entorns d'aprenentatge virtual on la no presencialitat i la asincronia són potencials que hauríem d'aprofitar per a orientar l'alumnat en les noves rutes de la informació, de construcció del coneixement i de l'acció al costat de l'aula. Els nadius digitals –com ho és la majoria del nostre alumnat– acostumen a buscar en el web informació molt ràpida i aleatòria –no selectiva–. Ho deveu haver comprovat pels treballs que ens presenten. Si bé, per a aconseguir una harmonia entre els continguts i les competències que han d'adquirir, l'aprenentatge electrònic es postula més actiu que la passivitat de l'aula ja que se socialitza per mitjà de la publicació dels treballs, el diàleg o els comentaris que se'n fan. La creació dels bancs de recursos multimèdia, de dades, de textos prototips, i la interacció entre l'alumnat i el professorat en el nou marc tecnològic fan l'ensenyament més humanitzat per la relació directa i per l'activitat de l'ús lingüístic que comporta. En la segona part de la seua exposició, Laura Borràs abordà la lectura transversal a través de grans temes i obres universals, pràctica de la qual trobem bona cosa d'exemples didàctics en el seu web Hermeneia.

Sense prendre alè vam passar a escoltar durant més de dues hores deu experiències d'ús dels blocs, els wikis o les xarxes socials per al suport de l'ensenyament. A l'inici hi vaig relatar, abusant del temps, la meua experiència amb els wikis durant aquests tres cursos escolars. Josep Alandete presentà Cruïlla. Toni Navarro, la xarxa en Ning dedicada a l'Animació Lectora. Oreto Doménech, el seu bloc de 2n de batxillerat; Anna Gascón, el bloc del Dept. de valencià del seu institut Federica Montseny; Francesc, els blocs de valencià per a ESO i Batxillerat; Paco López desplegà els profits que trau amb la consulta dels blocs i els wikis aliens, amb els quals traça itineraris de visites i consulta material d'aplicació a l'aula. Begonya Mezquita i companys explicaren el canvi del bloc La Paraula Nostra, ara dedicat a la poesia, l'art, la música i la fotografia. Toni Teruel presentà el seu espai Recursos de català, destinat a espigolar per la xarxa el muntó de material didàctic que ofereix per a l'aprenentatge de la nostra llengua i cultura.

La blogosfera educativa en valencià es troba encara en un estadi primerenc de treball, propostes i d'investigació a l'aula. Introduïm les TIC a remolc d'altres comunitats com ara la catalana, que fa tres anys que crearen una xarxa telemàtica d'innovació i recerca, i de suport a l'ensenyament amb les TIC. Els recursos informàtics dels centres educatius són ací molt desiguals i escassos en general. L'assignatura d'informàtica envaeix quasi totes les hores de disponibilitat de l'aula. Alguna pissarra digital ha començat a caure i alguns centres han rebut més ordinadors amb el programa Lliurex que quasi ningú sap fer servir. Segons com vagen les negociacions dels departaments didàctics amb les editorials, així s'aconsegueix un nombre determinat de canons i de portàtils per a les aules... però, per damunt de tot, no es veu cap coordinació des de la Conselleria d'Educació per a posar ordre a tanta improvisació i voluntarisme. Enfront d'aquest panorama, el que vam viure dissabte al Centre Octubre va ser, tanmateix, una revolada d'aire fresc, testimoniatge d'una preocupació per la innovació i l'adaptació a les noves tecnologies educatives d'un grapat de profes principalment de valencià, que estan condemnats a cooperar d'alguna manera perquè el seu treball s'estenga a molts més col·legues que encara estan per arribar.

Pica'm

M'assabente per un comentari de Queti B. al darrer post, de l'aparició d'una revista digital valenciana de caràcter general: PICA'M. Però, qui són aquests?

"Pica’m és un espai digital que naix amb vocació majoritària i intenció d’utilitzar les últimes novetats tecnològiques. El nostre és un producte modern i fresc, obert a tota la societat valenciana, que vol crear i provocar temes per al debat. Pica’m és el pal de paller del món informatiu valencià.

"L’equip que conforma Pica’m està format per un ample grup de professionals de les noves tecnologies i la comunicació que aposta per un nou mitjà de comunicació valencià en el que se senten representats els valencians i les valencianes del segle XXI.

• Pica’m és opinió. Amb el recull diari dels pensadors que més trellat demostren.
• Pica’m és economia. En moments de desconcert, no solucionarem res però farem que parlen de nosaltres.
• Pica’m és tecnologia. Per què, què té Silicon Valley que no tingam nosaltres?
• Pica’m és música i si no que li ho diguen als músics valencians.
• Pica’m és un mitjà digital perquè utilitzar tant de paper no és ecològic i perquè no tenim diners per gastar alegrement.
• Pica’m és medi ambient perquè si alguna cosa tenim és una terra per defensar.
• Pica’m és humor. I este any més encara que celebrem els 200 anys del naixement de Bernat i Baldoví.
• Pica’m és contestatari. No tenim manies i ens creiem uns bons professionals de la imatge i la informació.
• Pica’m és cultura. Perquè som mediterranis i venim d’on venim i no ens hem d’avergonyir de res.
• Pica’m és un magazine que segueix la seua pròpia metodologia i que es planteja com un mitjà de comunicació en constant evolució. "
  

Al primer número presenta catorze seccions amb un aire diferent: amb podcasts, vídeos, tags, i a tres columnes, com si d'un bloc es tractara. Aire fresc i necessari. Que siga benvinguda! La seguirem de prop.

La classe, un gran basar

De vegades el cine té el poder d'esdevenir espill de realitats quan narra o descriu asèpticament fragments de quotidianitat. Entre les quatre parets de formigó d'un institut s'esdevenen successos inadmissibles i formidables mentre el professorat travessa sense transició per aquests alts i baixos. Molts espectadors que vegen la pel·lícula pensaran que l'escola és insuportable, i els que s'arriben a emocionar escoltant l'Esmeralda -una alumna de 16 anys- resumint Plató, trobaran que té alguna cosa de formidable. Enmig hi ha el professorat, gens idealitzat, capaç de sobreviure als moments més durs i de traure forces per a perllongar -per manca de suport- un sistema educatiu que va quedant-se obsolet en molts terrenys.

El director del film, Laurent Cantet, ha volgut fer un bell homenatge al món de l'ensenyament mostrant-ne alguns problemes i contradiccions, però ha prioritzat, al meu parer, la descripció documental sobre la narració, de manera que s'allunya de les convencions del gènere. Aquest fet provoca decepció en alguns espectadors. Si pensaven trobar respostes fàcils als conflictes de l'aula, van servits. Tolerància i arbitrarietat, racisme i solidaritat, llengua i classe social, insolència i reflexió, respecte i marginació, i així un grapat més de temes surten a la palestra en les classes de llengua, a la sala de professors, en el claustre... No fa res que els xics i les xiques de la pel·lícula siguen més o menys conflictius que els nostres, ni tan sols que el professor protagonista vaja poc o molt encertat en l'intent de donar veu als seus tutorats malgrat els excessos que aquesta llibertat els permet. L'aprenentatge de la democràcia per l'alumnat requereix docents armats de voluntat i coratge per a ensenyar-la amb la mateixa pràctica docent que supose una experiència distinta, modèlica i arriscada.

Tanmateix no hi ha herois ni heroïnes en les aules. N'és prou que hi resten les ganes de parlar i expressar els sentiments, d'intercanviar experiències, d'aprendre a valorar els altres i a valorar-se un mateix, d'intuir i practicar l'adequació lingüística. Parlar bé no és qualitat de burgesos ni esnobs, segons que opinen els joves del film. Probablement la lectura que fan del Diari d'Anna Frank, el buidatge lèxic, els comentaris, els acabaran convencent que llurs vides són més apasionants que la d'una xiqueta amagada a l'andana d'una casa. I que l'escola, a pesar del seu muntatge, a pesar que algun alumne no sàpia què hi fa, continua sent un camí per a la realització i les oportunitats personals.

Propera jornada sobre Les TIC com a suport a l’ensenyament de la llengua i la literatura

L'amic Isidre Crespo ha convocat ja el V Encontre Carles Salvador a l'Octubre CCC de València, organitzat per ACPV. Enguany el tema que tractarà és: «Els blogs, eina didàctica» [Les TIC com a suport a l’ensenyament de la llengua i la literatura]. El full de convocatòria explica la motivació següent:

Deia un professor dels anys setanta en unes reflexions obertes:

«... no vam aconseguir que el professorat sentís la necessitat d’agrupar-se per crear espais i temps per al debat sobre el que fa a classe i sobre com respondre millor a les dificultats que presenta l’alumnat actual, divers i dispers...»

Això llegia pensant en el nostre encontre, una nova oportunitat d’ajuntar-nos —per cinquena vegada— i raonar en comú sobre les noves possibilitats metodològiques i tècniques a l’ensenyament. No hi ha dubte que

«La introducció progressiva de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a tots els àmbits de l’activitat humana està transformant la societat, i per tant, el mateix escenari educatiu. A les escoles i als instituts s’estan desenvolupant experiències molt interessants que reflecteixen l’aprofitament en les diverses àrees i etapes educatives.»

Aquesta jornada pretén obrir una reflexió sobre l’articulació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula. Donar a conéixer les experiències que estant portant-se a terme en l’Educació Secundària i el Batxillerat, pot enriquir tant els professionals de l’educació, com els alumnes. Sabem que hi ha companys que hi fan servir blocs, wikis, webs, presentacions, alguns el moodle o el joomla, etc. Val a dir, que les plataformes són diverses, i les tasques que s’hi fan, també: webquests, caceres del tresor, etc. De la mà d’experts, d’universitat i d’institut, tenim l’oportunitat de contrastar opcions, de compartir experiències i —qui sap— tal vegada dubtes o prevencions.

L'encontre és durà a terme el matí del dissabte 7 de febrer amb el programa següent:

10,30 h. PRESENTACIÓ Comunicació: «Llegir en l'era digital», per Laura Borràs, Doctora en Filologia Romànica, professora de la UOC. [60 min. d’exposició i col·loqui posterior.]
12 h. Comunicacions curtes de companys de Secundària i Batxillerat, amb experiència en les TIC [10 min.]
13 h. Col·loqui general [40 minuts]
13.50 h. CLOENDA

L'assistència és lliure però convé anunciar-la a l'organitzador mitjançant un correu electrònic (isidrecrespo@acpv.cat). Esperem que tinga la bona acollida que reben sempre les iniciatives del Centre Carles Salvador. Us esperem.

La classe (Entre les murs)

No sé si arribem a tenir la mateixa diversitat a les aules que tenen els francesos, probablement sí. Però no és tan segur que les respostes educatives a les transformacions socials i a la immigració siguen aplicades amb el mateix grau de discussió i controvèrsia en ambdues bandes dels Pirineus. Almenys pel que fa a la ficció cinematogràfica. El cine francés s'ha atrevit més vegades que el nostre a endinsar-se en les classes per a mostrar com s'enfronta el professorat a la tasca quotidiana de l'ensenyament amb els conflictes interiors i exteriors que la van modelant.

La nova pel·lícula de Laurent Cantet, Palma d'Or al festival de Cannes, s'acosta amb estil quasi documental a la manera com un professor il·lusionat tracta d'exercir la seua comesa davant un alumnat difícil. No dubta a introduir-los en jocs verbals estimuladors, com si la mateixa llengua fóra un autèntic desafiament. Però el camí de l'aprenentatge comporta també dificultats i riscos. Així resa la sinopsi del film.

En unes hores s'estrena a València La classe (Entre les murs). No me la perdré aquest cap de setmana. Vull saber per què alça polèmica a França i per què es va pre-estrenar a Madrid el 8 de gener passat amb la presència de la Ministra d'Educació Mercedes Cabrera, per a sorpresa del mateix Laurent Cantet. Serà un bon motiu per a continuar parlant d'educació als nostres blocs i exorcitzar el descoratjament. Bon capde!

L'any de la crisi

No tot han de ser mals presagis. Pel que fa als llibres, aquestes festes he vist les llibreries de gom a gom. Clàssics o moderns, se'n venien com xurros. Són més barats que un perfum, una corbata, una joguina. Per a Papà Noël o Reis quasi tot el món del meu cercle ha rebut un llibre o un diccionari. Un diccionari? Sí, per a alguns és bon complement de la lectura que tenen a la vista. En castellà, a València era un xollo adquirir els dos volums del Maria Moliner (2006) per 18 euros a les llibreries París-Valencia. A cabassos que n'hi havia, i abans de les rebaixes! A Barcelona, un establiment de llibres vells i d'ocasió despatxava novel·les per a tots els gustos a 3 euros el quilo.

No sé si ara, més que mai, la lectura esdevindrà un estupefaent per a embriagar-se o ensopir-se (que esmentava Fuster al seu Diccionari), però l'acte d'acudir a la llibreria -com anar a un multicine-, de triar segons algun noble criteri, i d'acabar llegint la compra tan gratificant, serà un ritual que probablement penetre en nous esperits poc avesats al paper imprés. I és que la crisi ha començat a canviar alguns costums... O és una il·lusió meua? Bones lectures, si més no.

Die Welle (L'ona), cinema pedagògic.

Ahir vaig veure la pel·lícula alemanya Die Welle. Els personatges representen prototips que podríem trobar al món educatiu, però molt esquemàticament. La idea del film és respondre a la pregunta que llança el professor a classe (durant la setmana diguem-ne “cultural”): Seria possible a l'Alemanya d'avui un règim totalitari? L'alumnat de batxillerat a qui es dirigeix té molt clar que no es podria donar el cas perquè tots han aprés les lliçons del passat. En el transcurs de sis dies, per mitjà de la construcció d'un corpus teòric i de la imitació de comportaments autoritaris a classe i a l'exterior (que els procura més satisfaccions i anul·la l'autocrítica de la majoria), l'alumnat serà seduït per la disciplina -marcial-, la igualtat -d'indumentària, d'actituds, de pensaments-, etc., i això els conduïrà a la imposició dels seus propis ideals. Així, sembla que l'estudi de l'Alemanya nazi que han fet a l'escola no ha canviat les mentalitats de manera automàtica. Els factors psicològics -ací dels adolescents- primen per damunt de la dignitat i els drets humans.

La pel·lícula conté algunes anotacions pedagògiques interessants. M'agrada el plantejament vivencial de la matèria sobre l'Autocràcia que imparteix el profe innovador -el qual no és conscient, però, dels efectes suscitats amb l'experiment de reviure les etapes de la implantació d'un règim autoritari. Enfront es troba un altre professor que aborda l'Anarquisme amb lliçons purament teòriques i monologades, on l'alumnat s'avorreix profundament. A banda, els continguts que es van cuinant en les classes sobre l'Autarquia van sorgint del mateix alumnat, ben guiats pel professor, però assimilats amb distorsions pels estudiants. És descoratjador veure apuntar-se al film que l'ensenyament no produeix de manera necessària transvasaments en la formació crítica de la persona -o que els coneixements adquirits no transformen les actituds. Només l'experiència traumàtica del final farà reconsiderar a tots l'abast dels seus actes. Massa tard.

Una pel·lícula de tema paral·lel va ser emesa fa dos diumenges en la 1 (TVE), també alemanya, titulada Das Experiment (L'experiment), 2001. L'argument: en una universitat estudien la gènesi de la violència entre guardians i reclusos en una presó simulada, on la convivència acaba en batalla campal. Els dos films que ressenyem es basen en fets reals succeïts als Estats Units. Per completar el tema, vull recordar un documental nordamericà de l'any 70 que descriu l'experiència d'una professora d'infantil per a treballar les relacions socioafectives a classe i entre funcionaris de presons per tal d'evitar la discriminació i els maltractaments: Una classe dividida, el qual ja vaig ressenyar al bloc fa temps. Les tres produccions esmentades són exemples de cine pedagògic que ens conviden a la reflexió i apunten idees per a la pràctica docent basada en l'aprenentatge vivencial, la transmissió de valors i l'eradicació de conductes antisocials. Malgrat que no sempre tinguem èxit.

El negoci educatiu de l'era digital o les TIC mal integrades

El 12 de novembre el web Llengua Catalana informava del premi al portal de recursos didàctics digitals Digital Text per l'excel·lència al tractament lingüístic en programes informàtics i webs. De seguida vaig saltar damunt per veure en què consistia aquesta excel·lència: l'ús de la llengua catalana presentat en tots els projectes del portal com a idioma que surt per defecte o llengua única en la majoria d'ells. De moment, les matèries que s'hi aborden són: Física, Química, Biologia, Geologia, Tecnologia, però s'estan preparant material per a l'ensenyament de totes les llengües del currículum d'ESO i Batxillerats. Serà molt interessant veure la manera com plantejarà la seua nova proposta d'ensenyament digital de les llengües, però no crec que tindrà gaire aspecte d'experimentació sinó més aviat de continuïtat. Pel poc que hem vist en la demo gratuïta d'una minsa part dels materials, trobem que baratar el llibre de text per la pantalla de l'ordinador no ha modificat la manera "lineal" d'organitzar els continguts, per això no s'hi constata el canvi necessari en els plantejaments educatius tradicionals.

Si aplicàvem l'esplèndida contribució que féu recentment Felipe Zayas a la taula rodona sobre la “lectura en l'era digital”, detectaríem les mancances que molts portals de recursos didàctics -de pagament, o no- presenten:

1. Hi ha ben poc d'alfabetització digital perquè no s'ensenya a jutjar la utilitat d'un web per als objectius propis i per a valorar-ne la fiabilitat
2. No s'estableixen els objectius de lectura -investigació- per a traçar els itineraris propis per mitjà de l'hipertext
3. No s'ensenya a navegar amb l'ajuda dels menús i els índexs que ens forneixen el mapa dels continguts del web
4. No es posen en relació diferents mitjans per a construir els significats
5. No s'aprén a buscar, arxivar i recuperar la informació -per etiquetes, marcadors socials-
6. No s'identifiquen en els webs els espais destinats a la participació dels lectors (fòrums, comentaris, etc.)

És cert que cada vegada s'integren més les TIC en l'ensenyament malgrat les dificultats que Angus acusa en un post recent, però la manera com es fa no s'allunya del plantejament a l'ús. Els llibres de text que nosaltres fem servir a l'aula, per exemple, contenen un CD-Rom amb quadres sinòptics i exercicis autocorrectius, i proposen alguna recerca no seqüenciada en adreces web. Les TIC -segons que afirma F. Zayas i compartim en aquest bloc- estan fonamentalment per ensenyar a fer preguntes als textos en relació amb uns objectius i construir així el coneixement des d'una confrontació de les fonts. El material tan elaborat de molts portals didàctics no contempla encara aquella nova manera de treballar, si bé dóna l'aparença que el canvi de suport (ordinador, pissarra digital) fa entrar en la modernitat als professors que utilitzen les TIC perquè fan navegar els alumnes per internet, tot i que siga pagant en algunes ocasions.

25 anys -i un dia- de la LUEV

Demà hauríem de commemorar el 25é aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Fete-UGT ha organitzat aquest cap de setmana a la Vila Joiosa un Congrés Homenatge a l'entorn d'aquesta fita per tal d'obrir un fòrum de debat sobre la situació de la llengua i reivindicar un seguit de mesures per a impulsar l'ús del valencià en aquesta època que ens toca viure. No deixaran “d'honorar les persones que lluitaren per la llengua pròpia i foren capaces de consensuar un text regulador”, i també aquells que afavoreixen des de l'escola l'ús real del valencià. S'hi analitzarà, a més, com es fa servir la llengua en els diversos àmbits d'ús.

D'altra banda, la Mesa per l'Ensenyament del Valencià (MEV), ha elaborat un informe on denuncia la mínima aplicació de la llei i els incompliments. També fa 10 propostes d'implicació de cara al futur. Els responsables de l'informe troben que la LUEV “més que normalitzar i garantir l'ús del valencià ha tingut com a autèntica funció despenalitzar allò que durant la dictadura era un delicte.” Un altre aspecte que denuncia la Mesa és l'incompliment de les 20 sentències que reconeixen la unitat de la llengua i el nom del català al costat del valencià.

Vicent Pitarch, a l'estudi que féu el 1984 titulat Reflexió crítica sobre la LUEV, en Quaderns 3 i 4, criticava que la Llei havia refusat assumir drets i deures lingüístics bàsics com ara fer el valencià llengua pròpia de l'ensenyament i vehicle d'expressió normal en totes les activitats administratives, docents i de projecció exterior. Per contra, la Llei desplegava un article sobre excepcions de l'assignatura. En aquest àmbit de l'ensenyament, la LUEV començava coixa i continua així fins avui. I si entràvem a recordar els altres àmbits d'ús -mitjans de comunicació, publicacions-, el compromís del Consell era de “vetlar per una adequada presència a les emissores de ràdio i televisió” (art. 25.1); “impulsar l'ús del valencià a les emissores de ràdio i televisió” (art. 25.2); “fomentar, amb consideració especial, les manifestacions culturals i artístiques en valencià” (art. 25.3); “donar suport a l'edició i promoció del llibre valencià” (art. 25.4).

Les actuacions institucionals han sigut molt limitades al llarg d'aquests vint-i-cinc anys quan no han perjudicat el foment de l'ús social de la llengua, la unitat lingüística i la cultura en el sentit més ample. Ni els imperatius de la mateixa llei s'acompleixen totalment, ni l'administració i els mitjans de comunicació públics permeten difondre la pluralitat que la societat valenciana representa. Però aquest silenci no pot ser més la condició que ens determinen la mediocritat i la mala fe d'aquells càrrecs públics que ens arranen als valencianoparlants en ares d'un bilingüisme discriminatori. Quan m'alçaré demà, pensaré, com el poeta, que “tot està per fer, tot és possible.”

---------------------------------------
Ressenyes en premsa i blocs:
-"Educació plurilingüe als 25 anys de LUEV", Vicent Brotons
-Un repàs als 25 anys de la Llei d'Ús, notícia del Levante EMV
-L'Acadèmia celebra els 25 anys de la Llei d'Ús sense representants del Consell, notícia al Levante EMV
-Notícia de 13 min a VilawebTV (descriu la situació social i educativa del valencià)
-"25 anys de la LUEV", dos articles d'opinió de Vicent Luna i Sirera.
----------------------------------------

INFOMIGJORN: el butlletí digital sobre el català

INFOMIGJORN és un butlletí nou que es rep de dilluns a dijous per e-mail i que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana:

• Retalls de notícies de premsa.
• Articles, publicats o inèdits.
• Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
• Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
• D'altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

En el butlletí d'ahir dijous, posem com a exemple, hi ha tres notícies que als blocaires ens poden cridar l'atenció d'antuvi: la presentació del nou número de la revista electrònica Llengua, Societat i Comunicació; la jornada sobre Aprenentatge virtual de llengües, que se celebra el 26 d'aquest mes a Barcelona, i la constitució d'edi.cat, plataforma de tres editorials, entre les quals veiem la valenciana Bromera, per a obrir un portal de venda de llibres digitals en català, entre altres finalitats comercials.

En Infomigjorn cada notícia esmenta i enllaça la font, normalment digital, de la qual procedeix el text triat. Més de vuit mil subscriptors reben la informació seleccionada per Eugeni S. Reig entre els esdeveniments que es produeixen a diari sobre la llengua. Trobe que paga molt la pena subscriure's a aquest butlletí, sobretot si no tenim massa oportunitats de seguir els avatars de la normalització lingüística arreu del territori catalanoparlant per la causa que siga.

Si voleu donar d’alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Xerrades amb J. Simarro: Habilitats cognitives i socials.

En la segona xerrada, Juan Simarro ens presentà l'obra del veterà orientador Manuel Segura Morales. Entre els seus llibres recomanats es troben Relacionarnos bien. Programas de competencia social para niñas y niños de 4 a 12 años, i Ser persona y relacionarse: habilidades cognitivas y sociales, y crecimiento moral. La sessió de dimecres passat ens va acostar al paradigma de treball de Manuel Segura, seguit pel mateix Simarro: el coneixement de les habilitats cognitives i socials necessàries per al creixement moral de l'individu. De manera esquemàtica exposo ací els conceptes abordats al llarg de la sessió.

Els pedagogs d'avui beuen en diverses fonts: Gardner (per a l'entrenament cognitiu), Piaget-Kohlberg (per al raonament moral), Goleman i Marina (per a l'educació emocional). Entre les múltiples intel·ligències, la intrapersonal i la interpersonal, ben desenvolupades, poden assegurar l'èxit personal. Les habilitats cognitives en joc són: el pensament alternatiu -enfront del lineal-, el conseqüencial -que preveu les conseqüències dels nostres actes-, el que té en compte els mitjans-fins, el de perspectiva i el causal.

Amb el fi d'aprofundir gradualment en els valors de l'alumnat, Simarro va enumerar els estadis del desenvolupament moral establerts per Kohlberg:

1. Heteronomia: adquisició de l'empatia
2. Egoisme mutu: respectar l'altre per tal que em respecte a mi
3. Expectatives interpersonals: complir normes perquè els meus actes complauen
4. Sistema social i consciència: responsabilitat en els àmbits de l'actuació personal
5. Tots tenen dret: un es projecta en el món i entén el dret a la vida i a la llibertat inalienables
6. Tots som iguals: es reclama la dignitat i la igualtat de l'ésser humà

L'enfocament per abordar l'educació dels valors pot ser diferent: tradicional/religiós, racionalista, cognitiu/evolutiu, psicosocial del constructivisme... però els objectius són l'ensenyança de l'empatia, del diàleg, de la negociació, de la crítica, dels acords, de les organitzacions...

En l'última part de la xerrada, Simarro va presentar el mètode de treball de les habilitats cognitives per mitjà de les discussions sobre dilemes morals.

"Habilitats cognitives i socials: creixement moral." Juan Simarro (1 h)

________________________
Per a ampliar informació:

-Pàgina web que presenta en català el programa de competències socials de M. Segura.

-"Convivencia escolar y formación del profesorado", Manuel Segura, Quaderns Digitals, 2008

-"Enseñar a convivir no es tan difícil", Manuel Segura, Congreso Disrupción en las Aulas. Pdf.

-Ressenya d'una conferència de Manuel Segura al bloc Otelo i al Bloc d'Àngels

-Vídeo de M. Segura (12 m) presentant el seu model de competència social al bloc Zibereskola.

-Bloc El acoso escolar

_______________________