El passat dissabte dia 7 no era la primera vegada que un grup de blocaires valencians del món educatiu es reunien per a xarrar sobre les seues experiències amb les TIC o coordinar-se per traçar algun projecte en comú, però sí que ho ha estat per als professors que ensenyem valencià als instituts i que estem treballant fa temps amb els blocs d'aula, de llengua i literatura, de comentari de textos... i la trobada, en el marc del V Encontre Carles Salvador, ha esdevingut ja una propera necessitat que hauria de consolidar-se amb la creació d'aplecs anuals, si més no.
Laura Borràs va obrir foc subratllant la necessitat d'ensenyar “fent ús de la virtualitat” davant la “infoxicació”, terme que combina la informació i la intoxicació que deriven de la gestió i digestió de l'allau informatiu dels temps actuals. Cada dia apareixen nous entorns d'aprenentatge virtual on la no presencialitat i la asincronia són potencials que hauríem d'aprofitar per a orientar l'alumnat en les noves rutes de la informació, de construcció del coneixement i de l'acció al costat de l'aula. Els nadius digitals –com ho és la majoria del nostre alumnat– acostumen a buscar en el web informació molt ràpida i aleatòria –no selectiva–. Ho deveu haver comprovat pels treballs que ens presenten. Si bé, per a aconseguir una harmonia entre els continguts i les competències que han d'adquirir, l'aprenentatge electrònic es postula més actiu que la passivitat de l'aula ja que se socialitza per mitjà de la publicació dels treballs, el diàleg o els comentaris que se'n fan. La creació dels bancs de recursos multimèdia, de dades, de textos prototips, i la interacció entre l'alumnat i el professorat en el nou marc tecnològic fan l'ensenyament més humanitzat per la relació directa i per l'activitat de l'ús lingüístic que comporta. En la segona part de la seua exposició, Laura Borràs abordà la lectura transversal a través de grans temes i obres universals, pràctica de la qual trobem bona cosa d'exemples didàctics en el seu web Hermeneia.
Sense prendre alè vam passar a escoltar durant més de dues hores deu experiències d'ús dels blocs, els wikis o les xarxes socials per al suport de l'ensenyament. A l'inici hi vaig relatar, abusant del temps, la meua experiència amb els wikis durant aquests tres cursos escolars. Josep Alandete presentà Cruïlla. Toni Navarro, la xarxa en Ning dedicada a l'Animació Lectora. Oreto Doménech, el seu bloc de 2n de batxillerat; Anna Gascón, el bloc del Dept. de valencià del seu institut Federica Montseny; Francesc, els blocs de valencià per a ESO i Batxillerat; Paco López desplegà els profits que trau amb la consulta dels blocs i els wikis aliens, amb els quals traça itineraris de visites i consulta material d'aplicació a l'aula. Begonya Mezquita i companys explicaren el canvi del bloc La Paraula Nostra, ara dedicat a la poesia, l'art, la música i la fotografia. Toni Teruel presentà el seu espai Recursos de català, destinat a espigolar per la xarxa el muntó de material didàctic que ofereix per a l'aprenentatge de la nostra llengua i cultura.
La blogosfera educativa en valencià es troba encara en un estadi primerenc de treball, propostes i d'investigació a l'aula. Introduïm les TIC a remolc d'altres comunitats com ara la catalana, que fa tres anys que crearen una xarxa telemàtica d'innovació i recerca, i de suport a l'ensenyament amb les TIC. Els recursos informàtics dels centres educatius són ací molt desiguals i escassos en general. L'assignatura d'informàtica envaeix quasi totes les hores de disponibilitat de l'aula. Alguna pissarra digital ha començat a caure i alguns centres han rebut més ordinadors amb el programa Lliurex que quasi ningú sap fer servir. Segons com vagen les negociacions dels departaments didàctics amb les editorials, així s'aconsegueix un nombre determinat de canons i de portàtils per a les aules... però, per damunt de tot, no es veu cap coordinació des de la Conselleria d'Educació per a posar ordre a tanta improvisació i voluntarisme. Enfront d'aquest panorama, el que vam viure dissabte al Centre Octubre va ser, tanmateix, una revolada d'aire fresc, testimoniatge d'una preocupació per la innovació i l'adaptació a les noves tecnologies educatives d'un grapat de profes principalment de valencià, que estan condemnats a cooperar d'alguna manera perquè el seu treball s'estenga a molts més col·legues que encara estan per arribar.
Escrits
